Actualment, estic estudiant Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona.

Actualment, estic estudiant Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona.

Alba Casero


Escola Virolai
Barcelona

Alba Casero


Escola Virolai
Barcelona

Actualment, estic estudiant Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona.

Alba Casero


Escola Virolai
Barcelona

Quin tema tractava el teu TR?

El meu treball de recerca va consistir en investigar l’ús de les nanopartícules com a sistemes de vehiculització de fàrmacs i el procés que aquestes segueixen des de que s’incorporen a l’organisme fins que alliberen el fàrmac a la cèl·lula diana, identificant quines característiques han de tenir per aconseguir l’efecte terapèutic desitjat.

La motivació d’aquest treball va sorgir en un congrés científic on investigadors de l’IBEC van explicar com utilitzaven les nanopartícules per tractar el càncer de fetge i els experiments que fins ara havien dut a terme en ratolins. Això em va cridar molt l’atenció i vaig decidir que volia seguir investigant aquest tema.

Què va significar ser una de les guanyadores del premi?

Quan em van trucar del PRBB i em van dir que era una de les finalistes del premi PRBB no m’ho podia creure. Després dels 260 treballs que s’havien presentat em va fer molta il·lusió saber que el meu havia estat escollit com un dels 5 millors!

Realment em va alegrar molt que després de tot l’esforç dedicat a aquest treball hagués estat valorat tan positivament. A l’acte de premis vaig conèixer els altres finalistes i vaig poder escoltar el que havien fet als seus treballs, el que va ser molt interessant, però el que més em va agradar va ser divulgar el meu treball i veure l’interès que tenien els membres del jurat per saber-ne més. Aquesta ha estat una experiència molt enriquidora i animo a tothom a viure-la i gaudir-la tal i com vaig fer jo.

Quin consell donaries als participants del XV PremiPRBB?

El consell que donaria als nous participants és que no tinguin por a donar un pas endavant. El treball de recerca no només és una feina obligatòria sinó que és una experiència més, és una altra manera d’aprendre i no té perquè acabar al finalitzar el treball. Jo crec que val la pena compartir la teva experiència i tots els nous coneixements que has adquirit pel teu compte ja que no hi ha res millor que expressar la teva passió i la teva il·lusió a la resta del món. Per això presentar-se a aquest tipus de premis és una gran oportunitat perquè t’ofereixen la possibilitat de seguir gaudint del teu treball.

Què estàs fent actualment?

Actualment, estic estudiant Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona. Vaig escollir aquesta carrera perquè m’agrada molt la biomedicina però també la física. Per una banda, el fet de poder entendre com funciona el cos humà em sembla increïble i també poder ajudar a les persones amb els seus problemes de salut. Però, per altra banda, a l’institut també m’agradava molt la física i a l’hora d’estudiar m’entretenia més solucionant problemes de física que no pas estudiant els apunts de biologia. Per això vaig decidir que no volia deixar de banda la física en la meva formació però tampoc la biomedicina. Per tant, vaig arribar a la conclusió que la meva carrera ideal era Enginyeria Biomèdica ja que aplicava els fonaments de la física per solucionar problemes biomèdics, pel que tindria una formació en els dos àmbits i tot i que no serà tan amplia com fer només física o només biomedicina serà suficient com per poder fer de pont entre aquests dos mons que semblen tant diferents però que en realitat estan més a prop del que pensem.

Quin tema tractava el teu TR?

El meu treball de recerca va consistir en investigar l’ús de les nanopartícules com a sistemes de vehiculització de fàrmacs i el procés que aquestes segueixen des de que s’incorporen a l’organisme fins que alliberen el fàrmac a la cèl·lula diana, identificant quines característiques han de tenir per aconseguir l’efecte terapèutic desitjat.

La motivació d’aquest treball va sorgir en un congrés científic on investigadors de l’IBEC van explicar com utilitzaven les nanopartícules per tractar el càncer de fetge i els experiments que fins ara havien dut a terme en ratolins. Això em va cridar molt l’atenció i vaig decidir que volia seguir investigant aquest tema.

Què va significar ser una de les guanyadores del premi?

Quan em van trucar del PRBB i em van dir que era una de les finalistes del premi PRBB no m’ho podia creure. Després dels 260 treballs que s’havien presentat em va fer molta il·lusió saber que el meu havia estat escollit com un dels 5 millors!

Realment em va alegrar molt que després de tot l’esforç dedicat a aquest treball hagués estat valorat tan positivament. A l’acte de premis vaig conèixer els altres finalistes i vaig poder escoltar el que havien fet als seus treballs, el que va ser molt interessant, però el que més em va agradar va ser divulgar el meu treball i veure l’interès que tenien els membres del jurat per saber-ne més. Aquesta ha estat una experiència molt enriquidora i animo a tothom a viure-la i gaudir-la tal i com vaig fer jo.

Quin consell donaries als participants del XV PremiPRBB?

El consell que donaria als nous participants és que no tinguin por a donar un pas endavant. El treball de recerca no només és una feina obligatòria sinó que és una experiència més, és una altra manera d’aprendre i no té perquè acabar al finalitzar el treball. Jo crec que val la pena compartir la teva experiència i tots els nous coneixements que has adquirit pel teu compte ja que no hi ha res millor que expressar la teva passió i la teva il·lusió a la resta del món. Per això presentar-se a aquest tipus de premis és una gran oportunitat perquè t’ofereixen la possibilitat de seguir gaudint del teu treball.

Què estàs fent actualment?

Actualment, estic estudiant Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona. Vaig escollir aquesta carrera perquè m’agrada molt la biomedicina però també la física. Per una banda, el fet de poder entendre com funciona el cos humà em sembla increïble i també poder ajudar a les persones amb els seus problemes de salut. Però, per altra banda, a l’institut també m’agradava molt la física i a l’hora d’estudiar m’entretenia més solucionant problemes de física que no pas estudiant els apunts de biologia. Per això vaig decidir que no volia deixar de banda la física en la meva formació però tampoc la biomedicina. Per tant, vaig arribar a la conclusió que la meva carrera ideal era Enginyeria Biomèdica ja que aplicava els fonaments de la física per solucionar problemes biomèdics, pel que tindria una formació en els dos àmbits i tot i que no serà tan amplia com fer només física o només biomedicina serà suficient com per poder fer de pont entre aquests dos mons que semblen tant diferents però que en realitat estan més a prop del que pensem.

Anterior

Anterior

Top